La història de Siri Kira

Siri Kira (Meravellosa Kira en Tailandès) no hagués existit mai si no fos per una gateta gris que un bon dia va aparèixer a la nostra vida. Li vam posar Kira perquè era el nom que teniem pensat per si li buscavem companya al nostre gat Katu. Sense la Kira potser mai hauriem conegut els Korat i encara menys ens haguéssim plantejat criar gatets. De vegades ens preguntem si la Kira no va venir en part per difondre aquesta raça encantadora.

Vam sentir la Kira per primer cop el 30 de juliol del 2000, passada la mitjanit, mentre buscàvem el Katu per la casa on passavem les vacances al Baix Empordà. El vam trobar a la teulada, però no estava sol. Vam escoltar un miol dolç, com de cadell, però era tan fosc que no veiem res. El Katu havia trobat la Kira, una gateta de tres mesos, i estaven jugant.

Vam posar pinso en un bol i la gateta va venir corrent a menjar com si fés dies que no ho feia. Estava tan primeta que les seves orelles ens van semblar molt grans. Es va esmunyir cap a casa ràpidament i se'ns va enfilar a sobre ronronejant. No se'n volia anar. Se'ns va trencar el cor quan la vam tancar fora la galeria perquè tornés a casa seva. Però no hi va tornar perquè ja hi era.

L'endemà, quan vam obrir la porta, la gateta va entrar com un coet a la cuina. Havia dormit en una caixa a la galeria i esperava pacientment que tornessim. Ens havia adoptat a tots i aquella ja era casa seva. Era dolça i afectuosa, vital, juganera, bonica i encantadora. En definitiva, ens era imprescindible. Mai haviem conegut una gata com ella.

Al setembre ens vam emportar la Kira a Barcelona. Teniem por que, acostumada a sortir a fora, no s'adaptés al nostre pis, però no hi va haver cap problema. El Katu va accedir a compartir territori i vam poder continuar gaudint del seu amor incondicional. Quan erem a casa, sobretot per la tarda, se'ns adormia a la falda després d'un particular moviment de potes per acomodar-se.

Malauradament, la Kira es va posar malalta a finals de Juny del 2001. Li van diagnosticar una Anèmia Infecciosa Felina (FIA) provocada pel paràsit anomenat haemobartonella. Després de gairebé dos mesos de medicació i transfusions, la Kireta va morir a tres quarts de quatre de la matinada del 20 d'Agost. Tenia només 16 mesos. Mai l'oblidarem.

El buit que la Kira va deixar a les nostres vides ens va portar a investigar de quina raça podia ser aquella gateta tan entranyable. I va ser així com vam arribar als Korat, una raça que hem anat coneixent i estimant gràcies a persones com la Donatella Mastrangelo i la Camilla Baird. Ara tenim dues Korat a casa i amb elles l'esperit de la Kira continua amb nosaltres.